Vaig col•laborar com a monitora d’un esplai anomenat M.I.J.A.C., inicials que volen dir: Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica. Estava a la Salut Alta de Badalona. L’esplai és un servei d’oci per promoure el lleure en els nens i nenes. Els monitors tots érem voluntaris i jo hi vaig estar durant un any i mig. L’ horari de l´ esplai era de 16h-18h tots els dissabtes. El grup de monitors ens reuníem algun dissabte pel matí amb l’esmorzar i el dinar per preparar les activitats del mes, com per exemple, anar al Parc de la Ciutadella , o jugar al barri entre d’altres. El M.I.J.A.C. tenia una peculiaritat i era que els nens mateixos es dissenyaven les seves activitats fent-los així partíceps d’aquestes… i els grans ensenyaven als més petits.
Al principi no tenien cap lloc per jugar a l’interior i l’Hotel d’Entitats de la ciutat ens va deixar una habitació. Després ja van construir la Parròquia i tenien habitacions i instal•lacions adequades pels nens i nenes.
Durant les vacances d’estiu normalment s’organitza les colònies, normalment d’una setmana o 10 dies. L’any en què vaig estar-hi, es va anar a St. Cugat. Aquí apart de fer les activitats d’oci també s’implica els nens en les tasques domèstiques.
Apart d’aquesta experiència també vaig estar en un casal de Càrites. Consistia en fer activitats durant l’estiu .
L’ estiu , quan vaig tornar de colònies vaig empalmar amb un casal d’estiu a Càrites. Primer vaig informar-me de què era Càrites i vaig anar a Barcelona on t’explicaven el seu mètode de treball.
Després vaig anar al casal del carrer Tortosa i una monitora em va explicar la manera de treballar amb equip. Fèiem tallers i teníem un horari amb les activitats dels dies de la setmana. Algun dia platja, pintures, excursions diverses al zoo etc…
Aquests nens i nenes formaven part d’unes famílies desestructurades on la majoria de pares o eren molt pobres o tenien altres tipus de problemes.
Per això els nens i nenes tenien un caràcter peculiar. A mi em suposava un esforç gran per controlar-los, però m’aportaven molta riquesa interior.
Aquesta experiència ha sigut molt gratificant per a mi i ho tornaria a repetir un cop més.
Isabel Barroso, SPL Bétula
splbetula.wordpress.com 